Papallones sota la pell

Història dels últims anys de la vida de Spencer-Wendel, després que li van diagnosticar ELA, una malaltia terminal. Decidida a aprofitar al màxim el temps que li quedava, es va comprometre a passar un any sencer dedicat a l'alegria. Va portar la seva família a viatjar pel món, passant el màxim de temps possible fent-se feliços. També va compartir la història de viure amb la seva malaltia escrivint unes memòries, l'objectiu de la qual no era escriure sobre la por o la desesperació, sinó compartir els records feliços que crearia en el seu "últim any meravellós". Quan va començar a escriure el llibre, no podia parlar ni caminar, i va utilitzar el polze dret i un iPhone per escriure les memòries.